A House Is Not A Home és una adaptació d’Interior de Maurice Maeterlinck pensada per a ser representada en un espai no-teatral. La trama és simple: dues persones observen des del jardí l’interior d’una casa; es veuen en l’obligació de transmetre una mala notícia als seus habitants. Però la imatge aparentment feliç d’aquest interior domèstic farà que l’objectiu sigui difícil d’aconseguir.
A A House Is Not A Home els espectadors accedeixen a un espai públic a l’aire lliure equipats amb uns auriculars. En aquest espai hi trobaran una petita casa aïllada i podran espiar lliurement les vides dels seus habitants. A aquesta “acció visual” s’hi suma una dramatúrgia “sonora” que convertirà a l ’espectador en testimoni actiu de la situació que posa en joc l’espectacle i li mostrarà com una sola paraula pot capgirar l’ordre de les coses i convertir una llar en un espai inhòspit.

El dramaturg belga Maurice Maeterlinck va escriure una peça teatral en un sol acte d’una intensitat poètica i emocional sorprenent. Interior és el títol d’aquesta obra punyent, feridora i aparentment senzilla. Protegits per la foscor de la nit dos homes observen l’interior d’una casa familiar des d’un jardí. Es troben en l’obligació de transmetre una desagradable notícia a la família: una de les seves filles acaba de morir. Però la visió de la tranquil·litat domèstica es convertirà en un contratemps gairebé insalvable. Qui ens legitima per trencar aquesta pau? Com podem afrontar la certesa que una sola paraula pot capgirar l’ordre de les coses per sempre? Són realment segurs els petits reductes que construïm (una casa, una comunitat) per tal de protegir-nos dels mals del món? Una llar és necessàriament un espai físic?

A House Is Not a Home és un espectacle de creació que parteix de l’obra original de Maeterlinck per explorar nous territoris formals i cercar noves vies d’experimentació escènica. És una experiència teatral concebuda per a ser representada en un espai no-convencional: dins l’estructura d’una petita casa de parets transparents construïda especialment per a l’espectacle i situada de manera aïllada enmig d’un espai públic. El teatre com a forma artística té una especificitat que el fa únic davant d’altres expressions artístiques: el seu desenvolupament en present absolut, la fisicitat del seu contingut, el ritual comunitari que s’estableix entre els espectadors i l’obra. Per aquest motiu creiem que A House Is Not a Home és un bon exemple del que podria ser el salvavides del teatre davant d’altres disciplines: l’experiència emocional (i no només la narrativitat) com a mitjà per a arribar a la reflexió artística